Imatge principal
Sebastià Munar

Arxiu

Claus de bronze d'un vaixell romà

Data publicació


Descripció

Nom de la peça: Claus de bronze d'un vaixell romà.

Número: 5770.

Cronologia: Època Romana (entre el segle I a. C. i el I d. C.).

Mides: 37 a 38 cm de longitud. Cabota de 2 cm de diàmetre.

Material: Bronze.

Estat de conservació: Peces senceres. Restaurades el 2007. Bon estat de conservació.

Procedència: Fons submarí de Porto Cristo. Donació de la família Eff-Servera el 2007.

Descripció: Quatre claus de bronze de secció octogonal i cabota de secció triangular acabada amb punta.  

Context: Aquest tipus de claus s'utilitzava a l'antiguitat per reforçar l'estructura del llenyam de fusta de les embarcacions. El sistema de construcció naval més característic a l'època clàssica és el denominat casc previ o shell first. El folre de planxes longitudinals és l'element estructurador i cohesionador del vaixell, a partir del qual s'adapten les costelles interiors de l'esquelet (quadernes). Totes les parts de l'obra viva de la nau estaven unides a partir d'un complex sistema de passadors i clavilles de fusta que evitaven el desplaçament longitudinal de les planxes. Els claus metàl·lics subjectaven les quadernes al casc. El mètode de folrat primer mitjançant un assemblatge de llengüetes i clavilles s'implantarà en la construcció naval a partir del segle V a. C. tant en l'àmbit grec com feniciopúnic i romà, i s'usarà fins al VII d. C.

Bibliografia

Bibliografia

GIANFROTTA, P.; POMEY, P.: La Navigation dans l'antiquite, Eisud, aix-en-Provence, 1997.

NIETO, X.: Introducción a la arqueología subaquàtica. Cymys, Barcelona,1984.

POMEY, P., RIETH, E.: L'archéologie navale, Editions Errance, Paris, 2005.

STEFFY, J.: Wooden ship building and the interpretation of shipwrecks, Texas A & M University Press, 1994.