En el s. XV-XVI es va afegir un altre cos, que es caracteritza per la finestra conopial al pis superior; aquesta habitació va ser durant el Renaixement la cambra d’honor del conjunt.
En el s. xvii l’hereu de la família ingressà a la Companyia de Jesús i l’any 1651 feia donació dels seus béns a l’orde de sant Ignasi. Amb l’expulsió d’aquest orde l’any 1767 sembla que l’edifici passà a ser propietat reial. Després fou de diferents propietaris fins que l’any 1985 l’adquireix l’Ajuntament de Manacor. En aquell moment se n’encomana el projecte de restauració i s’hi instal·la l’Escola Taller Ponç Descoll de Restauració de Monuments, que durant tres anys hi treballà.
La torre dels Enagistes és un element de connexió entre l’arquitectura senyorial mallorquina i la catalana.
L’organització arquitectònica del casal és clarament defensiva, en forma de clos tancat amb una sola porta a l’exterior, el que denominam portal forà. Consta de tota una sèrie d’edificacions senzilles que envolten un espai central a cel obert, la clastra.
Els elements arquitectònics que ens mostren la importància de l’edifici són:
- Les finestres geminades amb mainell prismàtic, anteriors a les típiques coronelles de la torre de ses Puntes.
- El coronament de merlets i sageteres, que empra el mateix sistema que el castell del Rei a Pollença i el castell de Capdepera.
- Els portals rodons amb capialt a escaire amb escarces de pedra per portes de polleguera; aquests elements cap a mitjan s. xiv ja estan en decadència.
- Les romanalles de sostrat per enteixinat de fusta sobre bigues parederes damunt permòdols.
- La finestra conopial al primer pis.
- La naia o pas volat damunt mènsules per donar pas als estatges senyorials.
- El portal en frontó amb l’escut dels Nunis i Santjoan de final del s. XVI, principi del s. XVII, que donava pas a la capella de la casa.
Els grafits i esgrafiats que es troben a moltes parets de l’edifici.