Sala de prehistòria

Notes de veu

Sala de prehistòria

S’hi exposen les peces trobades en les excavacions del poblat talaiòtic de s’Hospitalet Vell (un dels més espectaculars de Mallorca). També hi tenen cabuda les troballes casuals que s’han produït en el terme municipal de Manacor i que destaquen per la seva espectacularitat.

Sembla que no podem parlar d’un poblament estable a la nostra illa fins al 3500 aC, quan hi ha un assentament de comunitats productores d’aliments, amb animals domèstics i que empraven ceràmiques llises. Aquesta primera etapa ha estat molt poc estudiada en el nostre terme; tal vegada l’excavació dels nivells arqueològics de la cova des Moro pugui donar alguna llum sobre aquest poblament. L’únic segur és que en aquest període es produeix una convivència entre l’home i el Myotragus, herbívor endèmic de les Balears.

Quan començam a tenir evidències d’un poblament estable a Manacor és durant l’època navetiforme (1700/1600-1200/1100 aC). L’hàbitat s’estructura en navetiformes, edificis de planta allargada i en forma de nau invertida, que tenen com a elements característics una llar central, bancs adossats i una zona amb un trespol de pedra plana. Les mides dels edificis solen ser entre els 15-30 m de llargada i els 3-5 m d’amplada. La funció d’aquests espais és domèstica. Els navetiformes més coneguts són els de s’Hospitalet i els de sa Marineta.

Per als enterraments utilitzaven les coves, que tenen una tipologia diversa. Exemples d’aquests tipus en trobam a cala Murada i Son Ribot.

Cap al 1100 aC comencen a aparèixer les primeres construccions talaiòtiques. En aquesta fase ens trobam amb una concentració de l’hàbitat en poblats fortificats, apareixen les murades envoltant els poblats. Hi ha una diversificació de construccions monumentals com són els talaiots (circulars o quadrats) i els túmuls; apareixen també habitatges de planta ovoidal. Actualment encara no és clara la funció dels talaiots; les darreres investigacions semblen indicar que eren llocs de reunió de la comunitat on es realitzaven diverses funcions. Edificis d’aquesta època són els talaiots de s’Hospitalet Vell, Bellver Ric, cala Morlanda i el túmul de sa Gruta.

Se segueix amb l’enterrament a coves, que perdurarà com a sistema únic fins a la meitat del s. vii aC.

Amb la fundació d’Eivissa (Ebusus) al s. vii aC, totes les illes Balears cauen sota la influència dels mercaders ebusitans, que des d’aquell moment comencen a negociar amb els talaiòtics per poder intercanviar mercaderies.

En aquesta època ja s’havien deixat de construir els talaiots i tot sembla indicar que la seva funció original ja estava en desús. Respecte al món funerari, hi ha una diversitat de maneres d’enterrament: se segueix enterrant en coves directament damunt la terra però també dins taüts, en calç, dins vaixella ceràmica...

És en aquesta època quan els foners mallorquins adquireixen el prestigi de mercenaris que els va fer famosos a tota la Mediterrània.