Manacor per capes
Com molts de municipis de Mallorca, Manacor presenta, en els seus nuclis de població, una superposició de capes que formen la seva fisonomia. Per exemple, si parlam des del punt de vista arqueològic, aquestes capes poden ser estratigràfiques. Al municipi de Manacor s’han trobat restes de l’època prehistòrica, vaixells enfonsats d’època romana, evidències de l’ocupació islàmica dels Manqur i, ja des de la conquesta de Jaume I i la constitució dels diferents pobles, una continuïtat de poblament i edificis que no s’han interromput fins a l’actualitat.
Aquestes capes, però, també poden ser culturals, i la formen els diferents pobles i cultures que han passat pel nostre territori i ens han deixat la seva empremta. El tirar amb fona, com a tret identificatiu dels pastors mallorquins que guardaven els ramats d’ovelles, ens recorda als foners talaiòtics, paraules com moix ens mostren l’herència berber dels musulmans de l’època medieval, i topònims (noms de lloc) actuals com Rotana (Arontana), Santa Cirga i Cala Murada són tots de tradició islàmica.
Noms com es Cos ens parlen d’un espai fora del nucli habitat d’aquell moment en què, des de l’època medieval, es feien jocs i corregudes per a tot el poble. Casals com Can Olesa i la posada dels Enagistes ens parlen de propietaris nobles i ordes religiosos, que varen monopolitzar les terres i les persones durant segles i que feren valer la seva classe social i el seu poder econòmic fins ben entrat el segle XX. Llinatges com Sureda, Ballester o Riera encara perduren.
Can Ferrer Massanet, Can Blau o Can Roca mostren un passat recent de manacorins il·lustres i emigrants que varen tornar enriquits de les Amèriques i que dugueren innovacions a Manacor. En conseqüència, donaren a conèixer persones i costums d’altres continents. Els nous burgesos i les noves famílies pageses riques iniciaren nous nuclis com Porto Cristo i Son Macià, focus d’una identitat particular. Les perleres de Majorica són un exemple de com la incorporació femenina remunerada fora de casa va suposar un canvi en els models familiars existents en la primera meitat del segle XX.
Les fosses de la Guerra Civil de Son Coletes formen part de les moltes capes obscures que, plenes de dolor, confrontació i sang de manacorins i manacorines, crearen una herència que encara perdura.
De la mateixa manera, l’explotació turística i urbanística dels anys 50 i 60 va donar lloc a noves formes de poder de les quals en som hereus i que, a més, canviaren la fisonomia de la nostra zona costanera.
Totes aquestes capes superposades donen com a resultat el municipi de Manacor actual. Però hi ha nous pobles i noves cultures que actualment creen el substrat de les futures capes que generaran la identitat dels seus habitants que han nascut en el nou mil·lenni. T’hi vols aturar a pensar?
