Sala medieval cristiana
Manacor: creació d’un poble
Quan Jaume I conquereix Mallorca,
entrega les terres de Manacor a Nunó Sanç
que era el comte de Rosselló.
Així queda registrat a un llibre
titulat la Remembrança de l’any 1238.
Quan Nunó Sanç mor deixa les seves terres
al seu nebot Jaume I.
En l’àmbit religiós,
Mallorca es divideix en diferents parròquies.
L’any 1248, el papa Innocenci IV
estableix la parròquia de Santa Maria de Manacor.
El 1315, el rei Sanç I crea
el primer govern local de Manacor.
En aquells moments s’anomenava universitat
enlloc d’ajuntament.
Aquest govern està format per:
- Òrgan executiu: 4 persones anomenats jurats
Són els encarregats de fer complir les normes.
- Consell: està format per representants de diversos grups.
Per exemple, els pagesos o els menestrals
que són els que tenien oficis com ferrers o fusters.
- Funcionaris:
- Batlle: és l’encarregat d’administrar justícia
i tenia diferents ajudants anomenats saigs.
- Mostassaf: és l’encarregat de controlar els preus, el pes, les mesures i la qualitat dels articles en venda.
- Clavari: és el tresorer.
És la persona que controla els doblers
que entren i surten del govern de Manacor.
- Escrivà reial: és l’encarregat d’escriure
tots els documents del govern de Manacor.
Vols llegir més?
El territori
El territori
De Cariat d’Açoch a Manacor
Manacor comença a créixer
damunt una antiga finca de l’època àrab
anomenada alqueria Cariat d’Açoch,
Aquesta alqueria es trobava
on hi ha ara la plaça de l’església.
Així ho demostren les ceràmiques trobades
entre la plaça Constitució i el carrer d’en Jaume Domenge.
Es va triar aquest lloc perquè la terra era molt bona per cultivar.
El 1232, Manacor ja ha crescut molt!
Hi ha cases, horts i una plaça.
Per això, des d’aquest moment
Manacor ja és un poble i rep la condició de vila.
Manacor i les ordinacions de Jaume II
Durant aquest anys, la vila de Manacor
creix cap a sa Bassa i el camí de sa Tafal.
També cap al pla dels pous,
on hi ha ara la Plaça de Ramon Llull.
L’any 1300, el rei de Mallorca és Jaume II
i té un palau a Manacor.
La presència de Jaume II és molt important
a la zona perquè ordena:
- Fer una fortificació al voltant del palau reial.
D’aquesta part no se’n conserva res. - Crear una nova planificació urbana
al voltant dels carrers Major, Rei i Olesa
per on ha de créixer la vila de Manacor.
L’evolució urbana en els segles XIV i XV
Durant els segles XIV i XV,
la població i la vila de Manacor creixen molt poc.
El 1501 hi ha unes 20 mançanes de cases a Manacor.
Les cases noves es construeixen cap a la zona de sa Bassa,
no cap a on havien previst les ordinacions del rei Jaume II.
Per separar l’espai urbà de l’espai rural exterior,
es col·loquen unes fites al voltant de la vila: les creus de camí!
La plaça Reial és l’espai més important de la vila.
Es trobava a l’actual plaça de la Constitució.
A la plaça Real hi havia:
- El mercat.
- L’escrivania on es fan i guarden
els documents importants.
- El sitjar reial que és el magatzem
on es guarden els aliments.
La zona noble se situa al voltant de l’església i el palau.
És la zona més alta de Manacor
i més fàcil de defensar si se produeix un atac enemic.
Allà també trobem la presó, el celler reial i el cos.
El cos és un gran espai dedicat a festes,
competicions i activitats culturals.
La zona del pla dels pous també és un espai molt important
per aconseguir aigua per als habitants.
La colonització a la zona rural
Un cop conquerida Mallorca,
l’illa es reparteix en 8 grans territoris:
4 són per al rei Jaume I
i els altres 4 se’ls reparteixen
els nobles més importants que han participat en la guerra.
Després, el rei i els nobles tornen a dividir les terres
i entreguen algunes parts a diferents cavallers.
Aquestes porcions de terra es diuen cavalleria.
Entre les cavalleries més importants
hi ha la dels Nunis, la dels Comes,
la dels Peretó i la dels Tornamira.
Els cavallers estan sempre preparats
per defensar el regne.
Però també han de conrear la terra
i per fer-ho necessiten gent.
Així arriben a Mallorca els colons!
Son pagesos d’altres llocs que s’instal·len aquí
per viure i treballar.
Els cavallers ofereixen als colons
un contracte que es diu emfiteusi.
El colon pagès viu i treballa a un tros de terra
i ha de pagar un impost al cavaller.
Però atreure colons perquè venguin a Manacor
és difícil!
És un lloc on hi viu poca gent,
la terra a cultivar és poc fèrtil, hi ha epidèmies
i els contractes per conrear la terra són poc favorables.
La formació dels grans latifundis
A mitjans del segle XIV,
moltes de les famílies de cavallers estan arruïnades.
Els preus dels productes agrícoles han baixat.
Els jornals que s’han de pagar als pagesos han pujat.
Però també hi ha petits pagesos que se fan rics.
Utilitzen les terres fèrtils
per criar animals de pastura com ovelles i cabres.
Amb els doblers que guanyen
donen crèdits a altres pagesos
que després els hi han de tornar amb interessos.
A poc a poc, aquests pagesos creen latifundis.
Es casen amb altres famílies importants
i els latifundis es fan més grans.
D’aquesta manera es creen les faccions o partides.
Són clans familiars que protegeixen els habitants de la vila
a canvi de doblers.
A molts de pobles apareix més d’un clan
i quasi sempre estan enfrontats.
A Manacor és el cas de les famílies Ballester i Sureda.
Societat, població i cultura
Societat
Entre els segles XIII i XIV, conviuen moltes cultures
al regne de Mallorca.
A la Ciutat de Mallorca hi viuen sobretot cristians catalans
que volen diferenciar-se d’altres minories:
jueus, esclaus –tàrtars, magrebins, moros, turcs,
russos, italians, francesos, castellans i altres.
La població s’organitza en 4 classes anomenades mans:
1. La mà major: cavallers o baixa aristocràcia.
2. La mà mitjana: comerciants i professionals liberals com jutges o escrivents.
3. La mà menor: menestrals com ferrers i fusters, i pagesos.
4-La mà forana: pagesos. Són majoria però tenen molt pocs drets.
Els tres primers grups viuen a la capital
mentre que el quart grup viu en els pobles de la part forana.
Les principals nissagues del poder al Manacor medieval
Durant l’època medieval, les famílies importants
són de dos tipus:
- Famílies nobles que viuen a la Ciutat de Mallorca.
Per exemple, les famílies Nunis, Comes, Tornamira o Galiana.
Famílies foranes que viuen a les viles com Manacor.
Amb el pas del temps
guanyen presència en la vida política, econòmica,
social i cultural del poble.
Entre aquestes famílies destaquen
els Ballester i els Sureda.
Els Ballester
Les primeres notícies que tenim de la família Ballester
són de principis del segle XIV.
Pere Ballester és el patriarca de la família.
És el prohom o representant de la vila
entre el 1363 i el 1371.
El seu fill Bernat Ballester es dedica a deixar doblers,
ocupa càrrecs públics i protegeix persones del poble.
Al segle XV, el patrimoni i prestigi dels Ballester
augmenta i compren alqueries molt importants
com Tènger, Sos Llulls i Son Sitges, entre d’altres.
Un altre membre molt important d’aquesta família
és Joan Ballester (1432-1469).
És conegut com el Gran i és notari i secretari reial.
Joan Ballester aprofita la repressió de la revolta dels Forans
per deixar doblers als pobles que han de pagar multes.
Després li han de tornar els doblers amb interessos.
El seu fill Miquel Ballester (1469-1503),
també conegut com el Gran,
aconsegueix una cosa molt important per a la família.
Aconsegueix que els seus hereus
conservin i mantinguin unides totes les propietats.
Que les finques no es divideixen entre diferents fills.
La crisi del final de l’edat mitjana
A mitjans del segle XIV empitjora
la situació política i econòmica del regne de Mallorca.
El governants han destinat
molts de doblers a les guerres.
I els pocs doblers que tenen es reparteixen
de manera molt diferent.
La capital rep més ajudes
que la part forana.
A la vegada, es produeixen males collites
i els productes agrícoles es paguen a preus molt baixos.
Això fa que els pagesos cada vegada guanyin menys
però hagin de pagar els mateixos tributs o imposts.
Per això els pagesos dels pobles
s’enfronten als nobles i comerciants de Ciutat.
Les classes més pobres demanen que la riquesa
es reparteixi de manera més justa.
Les 3 revoltes més importants són:
- La revolta del 1391.
- La revolta dels forans de 1450 a 1453,
dirigida pel manacorí Simó Ballester. - La Germania del 1521 a 1523.
Les autoritats posen fi en aquestes revoltes
de forma molt violenta.
Els dirigents dels pagesos són condemnats a mort,
empresonats, expulsats de Mallorca
o enviats a treballar a galeres.
A molts pagesos també els hi prenen les terres
o els obliguen a pagar multes molt grans.
D’aquesta manera, creixen els grans latifundis,
és a dir les grans finques agrícoles amb un sol propietari.
En aquesta època també són famosos els bandolers.
Molts són pagesos perseguits per la justícia
que sobreviuen robant als rics.
Un personatge destacat: Simó Ballester, lo Tort
(Manacor ? - Ciutat de Mallorca, 5-1-1457)
Simó Ballester neix a Manacor en una família pagesa.
Lidera la Revolta Forana (1450-1453), i per això li diuen «capità major».
És un home persuasiu, compromès amb la llei i el rei, Alfons el Magnànim.
Ballester és un gran líder, amb molt de carisma:
cap pagès que el segueix no el deixa ni s’hi enfronta.
Fins i tot, s’arriba a posar preu pel seu cap dues vegades.
El juliol del 1452 parteix cap a Nàpols amb altres pagesos,
ambaixadors del Consell de la part forana.
Volen fer valer la lleialtat al rei i justificar la revolta.
Quan arriben a Nàpols, el rei decideix condemnar molts d’ells,
però deixa lliure a Ballester a canvi d’obligar-lo a lluitar
en les guerres contra els florentins.
L’estiu del 1456, Ballester torna a Mallorca, però el descobreixen
i s’ha de refugiar a Menorca. Les autoritats el cerquen
i al final el capturen i el tornen a Mallorca.
Des del 25 de desembre roman empresonat a la torre de l’Àngel
fins que, la nit de Reis del 1457, el maten.
Aquest fet marca la fi de la Revolta Forana.
L’estiu del 1456, Ballester s’escapa i torna a Mallorca.
El descobreixen però aconsegueix amagar-se a Menorca.
Finalment les autoritats el capturen i el tornen dur a Mallorca.
L’economia medieval
Què conraven i menjaven?
L’arribada dels nous pobladors després de la conquesta
canvia el tipus de conreu.
Es manté la manera de conrear de l’època musulmana
amb molins d’aigua i síquies que transporten l’aigua.
Però s’introdueixen altres productes
com el cereal, la vinya i l’olivera.
També s’introdueix la rotació de cultius,
més propis d’una agricultura de secà.
A les zones on viu menys gent,
com és el cas del llevant mallorquí,
es combina el cultiu de cereals i la ramaderia.
A més de cereals, els pagesos cultiven llegums
com faves, ciurons i llenties.
I verdures com naps, cols, alls i carabasses.
Hi ha pocs arbres fruiters
que es planten prop de les zones amb aigua.
La majoria de cultius són per a l’autoconsum.
No sobra res!
Tot i que a Mallorca es cultiven cereals,
per fer aliments bàsics com el pa,
no basta per alimentar a tota la població.
Per això durant l’edat mitjana
ja s’ha de dur cereals de fora, sobretot de Sicília.
Els pagesos de Manacor paguen un impost que es diu delme.
Aquest impost no es paga amb doblers sinó amb blat.
El blat es du al sitjar reial,
un magatzem situat entre l’actual Plaça de la Constitució
i el carrer Jaume Domenge.
Aquest blat després es ven
a la reial botiga a un preu baix.
En aquesta època hi ha famílies
que no tenen forn per fer el pa.
En aquests casos van als forns públics o forns de puja
a canvi de pagar un impost.
A l’edat mitjana és molt important la ramaderia.
Serveix per obtenir menjar i també per pagar rendes.
Això vol dir que hi ha imposts o deutes
que es paguen amb animals.
Són habituals els ramats de cabres i ovelles.
Però sobretot es crien aus:
gallines, capons, oques i coloms.
Les famílies també solen compartir un porc
per després fer la matança i tenir carn durant tot l’any.
Però només es menja carn en dies importants com Nadal.
Quins són els oficis artesanals?
Entre els segles XIII i XIV, al regne de Mallorca
ja hi ha grups d’artesans ben organitzats
que s’anomenen gremis.
Al segle XV destaquen el sector de la llana
i la fabricació de diferents teixits.
Es creen molts de llocs de feina
i fins i tot s’exporten a Nàpols i Sicília.
A Manacor, famílies importants com els Ballester,
reparteixen llana per tota l’illa.
Així en aquesta època es troben oficis artesanals com:
carnissers, forners, picapedrers, ferrers,
paraires que preparen la llana, teixidors, sastres i sabaters.
Què comercien?
El comerç és l’activitat econòmica
més important d’aquesta època.
Mallorca és un centre de redistribució del comerç.
També hi ha comerç entre les illes
i entre ports d’una mateixa illa.
Hi ha documents que demostren
que a l’any 1246 ja hi ha activitat comercial
al port de Cala Manacor (Porto Cristo).
El comerç de Manacor es centralitza a la plaça Reial,
on hi ara hi ha la plaça Constitució.
En el mercat es poden trobar productes
i també serveis com: botiguers, dides,
hostalers, carters, barbers, mestres, notaris,
advocats, metges...
El comerç, en aquesta època,
passa per dues etapes:
- Creixement (1230-1340)
La corona Catalanoaragonesa s’amplia per la Mediterrània
i crea noves rutes comercials.
Durant els regnats de Jaume II i Sanç I
es realitzen nombrosos canvis
que beneficien a la burgesia.
L’any 1326 es crea el Consolat de Mar,
un tribunal que vetla pel comerç i la navegació.
2. Reconversió (1340-1523)
A finals del 1400 agafa importància el comerç de «draps per blat»:
la venda de draps mallorquins per blat italià.
Continua funcionant també el comerç de redistribució.
L’art Gòtic a Manacor
Al Regne de Mallorca és molt important
la difusió de l’art gòtic.
Destaca el Palau reial de Perpinyà que es troba a França.
Però a Palma també hi ha monuments gòtics
tan rellevants com la Seu, el Castell de Bellver,
la Llonja o el Palau de l’Almudaina.
En els edificis gòtics és molt important l’alçada
i la idea d’apropar-se al cel.
I també la llum que és un símbol de Déu.
A Mallorca apareixen importants artistes de renom
com Ponç Descoll, Guillem Sagrera, Rafel Mòger,
Pere Niçard o Pere Terrencs entre d’altres.
L’església de Santa Maria
Després de la Conquesta es construeix
l’església de Santa Maria a Manacor (1232).
El primer rector conegut és Benet d’Arters.
Cap al 1247, el rector disposa d’una casa pròpia a la vila.
Llegint el seu testament es pot comprovar
que va tenir diverses propietats.
A principis del segle XIV, Jaume II encarrega edificar
una nova església parroquial més gran i d’estil gòtic.
Aquesta església es dedica a l’Assumpció de Maria.
També es construeix l’actual rectoria.
Les famílies més riques de Manacor,
com els Ballester i els Sureda,
ajuden a pagar la construcció de les capelles
que configuren la nova església.
Així augmenta la seva importància social
i també intenten aconseguir la salvació divina!
De l’antic edifici parroquial es conserven diferents capelles
i 2 torres gòtiques al costat del nou campanar.
A partir del segle XVes creen confraries religioses.
Les confraries agrupen a persones que són
molt devotes d’un Sant o Santa.
Una de les formes que tenen per fomentar el culte
en aquest sant o santa és encarregar alguna estàtua
o quadre amb la seva imatge.
Les confraries més antigues de Manacor
són les de Santa Anna, la de Santa Llúcia
i la dels Captius.
Però la Confraria més important és la de l’Assumpció.
La van fundar Antoni Peretó i Nicolau Crespí al 1482.
A l'església trobam exemples d’art gòtic a:
- Pintures murals: un fresc dedicat a sant Cristòfol
que és del segle XV.
- Pintures sobre taula/fusta:
- Retaule dedicat a santa Margalida.
- Retaules dedicats a sant Antoni i sant Sebastià.
Són obres de Rafel Mòger i actualment es troben
- Retaule dedicat a santa Margalida.
a la capella de Sa Vall, a Ses Salines.
- Tríptic dedicat a l’Anunciació, sant Antoni i sant Cristòfol,
actualment en el Museu d’Art Sacre de Mallorca.
- Fragments que representen a Sant Bernadí i a Sant Bernat.
Avui dia es troben a l’església de s’Horta.
- Retaule major dedicat als set goigs de Maria.
L’autor és Pere Terrencs i la va fer al 1499.
Pel que fa a l’escultura, sabem de l’existència de:
- Talla de la Mare de Déu de les Neus que presideix
l’espai central del retaule major.
- Talla de Nostra Senyora del Roser,
al portal de la capella actual que duu el mateix nom.
- Làpides funeràries, com la del rector Bernat Puigsec.
Els grafits són una mostra artística popular
molt representada a la torre dels Enagistes,
seu del Museu.
N’hi ha d’incisos i de pintats
amb pigments dissolts en aigua:
pols de carbó vegetal per fer el color negre,
i d’òxid de ferro per al vermell o mangra.
Hi ha escuts, lletres i representacions de persones i objectes.