Imatge principal
María José Rivas Antequera, aqueòloga

Arxiu

Llàntia de volutes dobles i bec arrodonit de la forma B III

Data publicació


Descripció

Nom de la peça: Llàntia de volutes dobles i bec arrodonit de la forma B III.

Número: 5666.

Cronologia: Des de l’època d’August fins al primer terç del segle II dC, és especialment abundant durant la segona meitat del segle I.

Mesures: 11,4 cm longitud; 0,8 cm ample; 0,4 cm diàmetre de la base.

Material: Ceràmica amb vernís.

Estat de conservació: Bo. La peça fou dessalada en el 2007.

Descripció: Llàntia de volutes dobles i bec arrodonit de terra sigil·lada itàlica. 
Fabricada en pasta de color beix a l’interior, a l’exterior es pot observar el vernís ataronjat, de molt bona qualitat. El disc està decorat amb una escena en al·lusió a la deessa Isis, amb el farciment i els detalls ben definits gràcies a l’ús d’un motlle de bona qualitat.
Aquestes llànties es caracteritzen per presentar el bec arrodonit, flanquejat per dos parells de volutes que l’uneixen al disc. En el disc s’ubica l’orifici d’alimentació i entre les volutes l’orifici d’entrada d’aire. No té ansa. La base és plana, decorada mitjançant la tècnica d’incisió amb una creu en el centre de la base i una circumferència.
La decoració del disc es troba remarcada per dues motllures concèntriques. Els motius decoratius al·ludeixen al culte a les divinitats egípcies. En aquesta llàntia veim representada la deessa Isis, al costat dret de la peça, i Horus, que els grecs i el romans varen representar com un nin amb la mà a la boca, i que du a coll Anubis, el senyor de les necròpolis, a la part esquerra del relleu.

Procedència: Fons submarí de Porto Cristo. Donació d’Eff-Servera acceptada en el Museu d’Història de Manacor el 22 de febrer de 2007.

Context: Aquesta llàntia de volutes dobles i bec arrodonit de la forma B III és un dels objectes que arriben a les Illes Balears durant l’època d’August, acompanyada de ceràmica de vaixella fina, ceràmica de cuina i matèries primeres procedents de la península itàlica. Aquesta tipologia de llàntia es fabrica en els mateixos tallers que la terra sigil·lada itàlica (Arezzo, població del centre d’Itàlia) i per norma general està associada a conjunts de vaixelles de l’esmentada tipologia. Els llums d’oli són uns objectes que ja s’havien inventat abans de l’època romana, reconeguts a les fonts literàries amb la paraula grega lychnus. També les fabricaven en metall (sobretot en bronze), amb la finalitat de fer llum. 
Les llànties han estat objecte de nombrosos estudis i tipologies des del segle XIX, però les publicacions de referència són les següents: Dressel (1899), Loeschke (1919), Ponsich (1961), Deneauve (1969), Hayes (1972), Ricci (1974), Bailey (1988) i Morillo (1990).

Bibliografia