Imatge principal
Margalida Bernat Roca

Arxiu

Cantarella d'oli

Data publicació


Descripció

Nom de la peça: Cantarella d'oli.

Número: 147.

Cronologia: Segle XIV.

Mides: 0,17 m. dàm. base; 0,25 m. alt; 0,135 m. dàm. boca.

Material: Ceràmica vidriada.

Estat de conservació: Peça sotmesa a dessalat a 2008.

Procedència: Col·lecció Mn. Baltasar Pinya.

Descripció: Peça ceràmica de base plana i ampla, lleugerament convexa, cos troncocònic amb carena i coll ben diferenciat. Presenta una ansa que s'inicia al coll per acabar baix la carena; aquesta ansa és entorsillada, tot cercant un efecte estètic que no s'assoleix donat l'aspecte feixuc i no massa acurat del modelat.
En el costat contrari, hi ha un abocador cilíndric amb orifici de secció circular i forma que insinua lleugerament una S. Neix sobre la carena i s'uneix al coll de la peça amb un reforç. L'asimetria amb l'ansa és prou evident i la intencionalitat de què fos així resulta totalment clara.
La boca rodona mostra un llavi exvassat i la ruptura que hi ha permet veure amb nitidesa una vora guixada amb regava a l'exterior.
Vidriat verd a l'exterior, a partir d'òxid de coure i melat a l'interior, a partir de sulfur de plom. Presenta algunes retxes de negre de manganès a l'entorn del llavi, en forma de paral·leles. També presenta un cinta incisa com a motiu de decoració a la unió del coll i el cos, que es repeteix en doble en el cos, just per davall de la carena.

Context: A finals del segle XIV i començament del segle XV, per Mallorca i a partir de documentació, consta la presència de peces ceràmiques vidriades exteriorment en verd i amb l'interior melat, que tan poden ser d'importació com de factura local.
Com a peça, per tant, és representant d'un tipus de ceràmica amb caràcter molt propi, reconeixedora com a obra de Barcelona pel vernís espès i de bona qualitat, de color verd intens, que s'ha vengut denominant verd gòtic.
La cantarella que aquí es tracta prové d'un context subaquàtic marítim. El més segur és que no es tracti d'una peça que formàs part d'un carregament comercial, sinó destinada al servei d'un vaixell. La naturalesa de l'abocador fa pensar que l'oli que pogués contenir, més que servir per la cuina,   més aviat podria aplicar-se a llums, tant i més quan els costums culinaris de l'època s'inclinaven més pel saïm que per l'oli.   Com a resum, val a dir que, tal vegada, se l'hagi de relacionar amb la família de l'anomenada canterella de barca provençal, només coneguda a nivell documental.

Bibliografia

Bibliografia

BERNAT i ROCA; M. / SERRA i BARCELÓ; J. (1994) "Ceràmica medieval cristiana: entre la pervivència andalusina i la tradició cristiana" in Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Tom III - Alacant, pp. 825-831

OLIVAR; M. La ceràmica trescentista a Aragó, Catalunya i València. Editorial Alpha. Monumenta Cataloniae, Vol. VIII - Barcelona, 1952.

PADILLA; J.I. et a. Ceràmica medieval i postmedieval: circuits productius i seqüències culturals. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica - Barcelona, 1998.  

RIU; M. / BOLÓS i MASCLANS; J. Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval. Acta Mediaevalia, annex 2. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història - Barcelona, 1984.