Imatge principal
Catalina Fullana Pizà

Arxiu

Màquina de cri

Data publicació


Descripció

Nom de la peça: màquina d'estufar cli.

Cronologia: Principi s. XX.

Mides: alt: 107cm, ample: 60cm, fons màxim: 66cm.

Material: ferro, mànec de canya.

Estat de conservació: Bona.

Descripció: Màquina de ferro, maquinària sobre 4 potes, consisteix en un sistema de cadenat que amb força manual (manivela) fa rodar una espècie de cilindre dentat a la part exterior, pel qual es passava el cli per estufar-lo.

Procedència: Col·lecció Andreu Pascual Frau. Donació Pere Josep Pascual. Procedència original desconeguda.

Context: Segons el col·leccionista (Andreu Pascual Frau) i el donant (Pere Josep Pascual Sureda), era una màquina usada per refer els matalassos de cli, que eren els que tenien a les cases més humils que no podien accedir als matalassos de llana. Segurament va quedar en desús abans dels anys cinquanta del segle XX. El fet que la màquina no dugui cap marca fa pensar que és obra d'un ferrer local.

El cli, també anomenat cri, clin o crin, és un grup de fibres vegetals semblants al crin de cavall, procedents normalment de garballons i altres espècies de palmeres.

A la documentació consultada no ha aparegut aquesta màquina, encara que sí altres molt similars, com les màquines de cardar llana; concretament la podríem relacionar amb la màquina cardadora emborradora, una de les màquines que es feien servir en el procés de filatura de la llana o de fibres d'origen vegetal.

Així i tot, hi ha constància que a partir dels anys quaranta del segle XX els matalassers ja usaven maquinària rudimentària portàtil per refer matalassos; aquesta que tenim al Museu en podria ser un exemple.

Fins al segle XIX, la gent més humil dels pobles i de fora vila de Mallorca dormia en màrfegues de palla. A les possessions, a principi del segle XX, els missatges encara feien servir un llençol de drap o de tela de sac i dormien al sostre o paller.

Feia segles que existien els matalassos de llana (en època romana ja es feien servir), encara que gairebé sempre eren destinats a les cases benestants i dels senyors de Ciutat. Al voltant dels anys vint del segle passat, s'introduïren a poc a poc els matalassos de llana a les cases de poble. Durant molts anys coexistiren matalassos de llana, cli i també de borra, material format per fibres curtes de qualsevol matèria tèxtil considerada com a rebuig i que s'aconseguia a les fàbriques que tractaven amb teixits d'origen vegetal.

Bibliografia

Bibliografia

GRIÑÓ, D.: Oficis que es perden, Millà, Barcelona, 1988.

RAMIS,A., COLL, P.: Artesans, Caixa de Balears, Sa Nostra, Mallorca, 1988. (pàg. 128)

TUGORES, A.: Adéu, Andreu. Biografia d'un lluitador republicà, Col·lecció Esparrall 7, Palma, 2003. (pàg. 24 a 26)

VILANOVA, B.; CERDÀ, M.; MARTORELL, A.: Vida i costums a la possessió mallorquina, El Gall Editor, Pollença, 2001.

http://dcvb.iecat.net/: DICCCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR, Edició electrònica de l'obra d'A.M. ALCOVER i de F. de B. MOLL, Institut d'Estudis Catalans i Editorial Moll.