Imatge principal
Sra. Maria Esperança Nicolau Martínez. Historiadora d’Art

Arxiu

Creu de terme de pedra des camí de Ciutat

Data publicació


Descripció

Nom de la peça: Creu de pedra del camí de Ciutat

Cronologia: 1597

Mides: Creu: braç major 55,5 cm (originalment 70 cm), braç menor 63 cm, gruix mínim 12 cm, màxim 19 cm. Tambor: alt 65 cm, ample 33 cm

Material: Marès

Descripció: Creu llatina de marès amb acabaments polilobulats i ornamentació en forma de garlanda vegetal entre els braços, de la qual es conserven el creuer i el tambor. A l’anvers presenta la típica figura de Crist flanquejada pel sol i la lluna en els medallons del braç curt i una calavera als peus com a representació del Calvari; en el revers, la imatge de la Immaculada sobre peanya, flanquejada per querubins en els medallons extrems del braç curt i les armes de Manacor als peus. La part superior de la creu desaparegué a principis de segle XX. Quan al tambor, coronat de merlets, és de vuit cares amb capelletes a les quals hi ha representats sant Pere, sant Antoni Abat, santa Bàrbara, sant Sebastià, sant Josep i tres figures més difícilment identificables.

Procedència: Camí de Ciutat (actualment, plaça de Sant Jaume)

Context: Entre les diverses demostracions de religiositat popular que existien en èpoques passades cal esmentar, tant per la qualitat com per la quantitat de les peces conservades, l'erecció de creus, normalment de pedra, a llocs destacats de les viles. Actualment conegudes totes elles com a creus de terme, cal dir que la gran majoria de les que es conserven no responen a aquesta tipologia, sinó que haurien d'ésser incloses en el grup de les commemoratives o bé en el grup d'aquelles que marcaven un creuer o l'inici d'un camí.
Tot i que formalment totes siguin iguals, hi ha creus de tres tipus:
1.Les creus de terme són aquelles que se situen a la separació de dos termes municipals, com pot ésser per exemple, la que es troba a la zona de Son Gual, que separa els termes d'Algaida i de Palma.
2.Un altre tipus de creu és la commemorativa, de la qual a Manacor tenim dos exemples, la creu de mossèn March, que es troba en el jardí de l'església del Convent, originalment a la plaça del Palau, la qual commemora la venguda i predicació en aquell indret de sant Vicenç Ferrer; i la de mossèn Baltasar Pinya, situada a la carretera de Conies.
3.El tercer tipus de creu és la que se situava en els inicis dels camins més importants de les viles. Això ha motivat que moltes d'aquestes creus es trobin actualment a l'interior dels nostres pobles i ciutats. Aquest seria el cas, per exemple, de la creu nova de Fartàritx, situada actualment a la cantonada dels carrers d'en Colom i de la Creu. A aquest tercer tipus de creus pertany també la creu del camí de Ciutat, erigida a finals del segle XVI, per iniciativa de Joan Pastor, que demanà als jurats de la Vila permís per a la seva construcció i col·laboració en el pagament. Pareix ésser que a principis del segle XVIII sofrí alguns desperfectes, que motivaren la seva reparació. El 1840, igual que altres creus de Manacor, fou traslladada al cementeri, i va ocupar el segon cornaló de la dreta del mur que el tancava. En els anys 30 del segle XX hi hagué un intent de llevar les creus del cementeri, tot i que no s'ha trobat cap document que ho confirmi. És més, a la Historia de Manacor , Fuster escriu: "al desaparecer ahora la vieja necrópolis, van a engrosar, suponemos, los recuerdos que guarda el museo local" .

Creus de Manacor: creu des camí de Ciutat (plaça de Sant Jaume), creu de sa Bassa (sa Bassa), creu de Fartàritx (cantonada del carrer d'en Colom amb el carrer de la Creu), creu nova de Fartàritx (substitueix l'anterior), creu d'en Topissa (cantonada del carrer de l'Amistat i Verònica), creu de s'Antigor (plaça de s'Antigor),   creu de s'Abeurador (plaça de Ramon Llull), creu de mossèn March (plaça del Palau) creu d'en Servera o del Cementeri (cruïlla del camí del Port i el de Son Galiana, al costat del cementeri), creu de mossèn Baltasar Pinya(camí de Conies). En negreta les que es conserven.

Bibliografia

Bibliografia

FERRÀ, B., "Cruces de piedra" BSAL I , 1, 10 de gener de 1885, i 19, 10 d'octubre de 1885.

FUSTER, Gabriel, Historia de Manacor, Manacor, 1966.

RIERA SANSÓ, Ramón, Inventario Artístico y Arqueológico de la Parroquial Iglesia de Nuestra Señora de los Dolores de Manacor, 1928, Cert 42 - 1 de la Biblioteca Diocesana de Mallorca, (inèdit)

TRUYOLS, Antonio, "Las cruces de piedra de Manacor ", La Aurora núm 85, Manacor, 18 d'abril de 1908.

TUGORES, Antoni, La història robada, Documenta Balear, Palma, 2004.