Imatge principal

Arxiu

Conjunt de percutors prehistòrics

Data publicació


Descripció

Nom de la peça: Percussor.

Número: 6178-C-132.

Cronologia: Edat del bronze final (ca. 1100-900 cal BC).

Mides: 7,6 cm x 7 cm x 5,8 cm. Pes: 425 g.

Estat de conservació: Bo. Presenta algunes concrecions calcàries.

Material: Pedra calcària.

Descripció: Objecte de pedra de forma arrodonida, escassament treballat. Possiblement es tracta d’un còdol arrodonit de forma natural per l’acció del mar, recollit a la costa i utilitzat directament com a eina. Mostra evidències de percussió sobre materials durs per bona part de la seva superfície. Presenta una zona lleugerament còncava, on segurament es va concentrar la percussió.

Procedència: Naveta 3 del jaciment de s’Hospitalet Vell (Manacor). UE-23. Quadre 15 C. Conjunt 132. Campanya 2009.

Context: Aquesta peça es va trobar dins la unitat estratigràfica 23, interpretada com un nivell d’ús de l’interior de la naveta; és a dir, una capa de terra que es va anar formant mentre la naveta estava habitada. Es va trobar al fons de la naveta, molt a prop de la llar de foc i d’una banqueta d’argila que es pot interpretar com un lloc adequat per dur a terme feines diverses (preparar aliments, etc).

Aquests tipus d’objectes són molt habituals en contextos domèstics de les Illes Balears durant l’edat del bronze i l’edat del ferro, tot i que també apareixen a espais rituals com la cova des Mussol o a contextos funeraris com el sepulcre de Son Olivaret (tots dos a Menorca).

Els percussors són un tipus d’eines amb una història molt llarga, que s’utilitzen des del paleolític inferior. A les Illes Balears aquest tipus d’eines arriba ja, sens dubte, amb les primeres onades de pobladors cap al III mil·lenni cal BC. Se seguiran emprant durant tota la Prehistòria i la Protohistòria.

Respecte a la seva funció, es pot dir que es tracta d’eines polifuncionals, tot i que no disposam encara, a les Balears, de gaires estudis concrets. L’exemplar recuperat a la cova des Mussol es podria haver utilitzat per moldre productes no gaire durs damunt una base de fusta i, posteriorment, per trencar i capolar estalactites. Els exemplars recuperats al sepulcre megalític de Son Real (Mallorca) podrien estar relacionats amb els treballs constructius, ja que el sepulcre no es va arribar a utilitzar i no poden formar part, per tant, de l’aixovar. A l’Illa d’en Colom (Menorca) s’han localitzat percussors de diverses mides, relacionats amb els treballs d’extracció de mineral de coure.

Bibliografia

Bibliografia

FERRER, A. (2008). «La indústria macrolítica del sepulcre de Son Olivaret». A: PLANTALAMOR, Ll.; VILLALONGA S.; MARQUÈS, J. (coord.). Monument funerari de Son Olivaret. Maó: Museu de Menorca. (Treballs del Museu de Menorca; 30)

LLULL, B. [et al.] (2012). «L’explotació prehistòrica dels recursos cuprífers d’Illa d’en Colom (Maó, Menorca)». A: RIERA, M. (coord.). IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Palma.

PLANTALAMOR, Ll. (2004). Son Real: Santa Margalida (Mallorca). Informe de l’excavació arqueològica al sepulcre megalític.Maó: Museu de Menorca. (Treballs del Museu de Menorca; 27)

RISCH, R. (1999). «La industria lítica de la Cova des Mussol: determinación geológica y estudio funcional». A: LULL, V. [et al.] (coord.). Ideologia y sociedad en la prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Barcelona.