Imatge principal
Àmfora Keay 62 A

Archivo

Àmfora Keay 62 A

Data publicació


Descripción

Nom de la peça: àmfora Keay 62 A.

 

Número: 6091-68.

 

Cronologia: segles v-vi dC.

 

Taller: desconegut. Segurament de l’àrea de la província Zeugitana (nord d’Àfrica).

 

Material: ceràmica.

 

Dimensions: 15 cm diàm. boca; 75 cm llarg màx.; 34 diàm. cos.

 

Estat de conservació: restaurada l'any 2017.

 

Procedència: indeterminada. Fons antic del Museu.

 

Descripció:

 

La peça 6091-68, corresponent a una àmfora de l’antiguitat tardana del tipus Keay 62 A, prové del fons antic del museu corresponent al Museu Municipal de Manacor. Va ser catalogada l’any 2008 a partir d’un conjunt de 44 fragments, als quals s’han afegit 5 fragments més durant el procés de restauració amb motiu de la selecció de la peça per exposar-la a la renovada Sala de l’Antiguitat Tardana del Museu (novembre de 2017). Les concrecions marines que presenten els fragments suggereixen una provinença marítima però la manca d’informació sobre els fons del museu municipal no fa possible avui dia assegurar el lloc on s’ha fet la troballa ni la data d’ingrés exacta de la peça a les col·leccions del museu.

Aquesta peça es compon de la vora, el coll, les nanses i gran part del cos de l’àmfora. La vora és lleugerament exvasada i presenta un llavi en forma de ganxo, ja que en penja la part inferior. El coll és acampanat amb parets de secció rectilínia i les nanses de secció aplanada, amb la part superior arrodonida. La pasta és rugosa de color roig intens amb inclusions blanques i roges, típica de les àmfores africanes.

Les àmfores Keay 62 A són un dels contenidors més estesos del comerç nord-africà del seu temps (l’inici de la seva producció se situa durant el Regne vàndal del nord d’Àfrica, 429-534 dC). Tot i que no se’n coneix el contingut amb seguretat, segurament responien a la necessitat de seguir exportant productes, com l’oli d’oliva, dels territoris de l’antiga província romana d’Àfrica proconsular. En aquest sentit es pot vincular el disseny d’aquest tipus amb una tradició d’àmfores cilíndriques que es remunta als primers segles de l’Imperi romà. Els nombrosos subtipus d’aquesta forma són atribuïts als diferents tallers que la fabricaven sempre dins la mateixa regió costanera del Regne vàndal. La seva producció va continuar fins a mitjan segle vi dC, ja sota la dominació bizantina del nord d’Àfrica. Dins el conjunt de troballes d’aquesta àmfora no són habituals els exemplars amb epígrafs. Per aquest motiu és excepcional trobar un exemplar amb dos grafits i que un dels quals sigui nominal. Efectivament, la peça que ens ocupa presenta dos grafits realitzats a la superfície de l’àmfora després de la seva fabricació: un a la nansa, segurament un numeral amb el text «III»; i l’altra al cos de la peça molt a prop del coll, amb el text complex d’interpretar que podria llegir-se com «[...]IPRANU».

Pel que fa a la provinença exacta de la peça, seguint Bonifay (2004, 137-138) podem proposar algun taller de l’antiga província de la Zeugitana (l’àrea del nord de l’antiga província romana, amb capital a Cartago). Segons aquest autor, les àmfores d’aquest tipus amb el perfil més rectilini sota el llavi corresponen a aquesta zona, mentre que les de perfil més arrodonit són de la Byzacena.

 

 

Bibiliografía

Bibliografia

Referències bibliogràfiques

 

Bonifay, M. (2004). Etudes sur la céramique romaine tardive d'Afrique. Oxford: Archaeopress (British Archaeological Reports International Series; 1301).

 

Bonifay, M. (2005). «Keay 62A, D & E» A: Roman Amphorae: a digital resource [en línia]. University of Southampton. <http://archaeologydataservice.ac.uk/archives/view/amphora_ahrb_2005/details.cfm?id=168>. [Consulta: 9 març 2018] [Revisat el 2014]

 

Keay, S. (1984). Late Roman amphorae in the western Mediterranean: a typology and economic study. The Catalan evidence. Oxford: Archaeopress (British Archaeological Reports International Series; 196).

Nacef, J. (2015). La production de la céramique antique dans la région de Salakta et Ksour Essef (Tunisie). Oxford: Archaeopress (Roman and Late Antique Mediterranean Pottery; 8).

 

Peacock, D. S. P. i Williams, D. (1986). Amphorae and the Roman economy, an introductory guide. London and New York: Longman.

 

Remolà i Vallverdu. J. A. (2000). Las ánforas tardo-antiguas en Tarraco (Hispania Tarraconensis). Barcelona: Universitat de Barcelona (Col·leció Instrumenta; 7).