Imatge principal

Archivo

Conjunt de set escapularis i un amulet anomenat “detente"

Data publicació


Descripción

Nom de la peça: conjunt de set escapularis i un amulet anomenat “detente”.

Número:  1361 / 187 a 191. Donació de la família Pinya Aguiló.

Cronologia: segle xx.

Dimensions: mides diverses.

Material: els escapularis grossos combinen cotó, floc de seda i fil de seda; els escapularis petits combinen cotó, cordó de seda i fil de cotó. L’amulet combina feltre, floc de seda i fil de seda.

Estat de conservació: regular

Procedència: donació de la família Pinya Aguiló.

Descripció:

Conjunt de quatre escapularis de terciaris franciscans, tres escapularis de terciaris carmelites i un amulet anomenat “detente”.

L’escapulari, del llatí scapula, que significa espatla, és una tira de roba amb una obertura per on passar el cap, que penja sobre el pit i l’esquena, i és distintiu de certs ordes religiosos.

Com a simplificació d’aquesta peça religiosa, i per als ordes terciaris, hi ha el conjunt de dos petits troços de tela beneïts, els quals estan units per dues cintes llargues, que es duen davall els vestits, penjant un damunt el pit i l’altre a l’esquena.

Així doncs, els escapularis són petits objectes de devoció personal, que en el cas dels escapularis franciscans que tenim a la nostra col·lecció duen la imatge de sant Francesc a una de les peces i una oració a l’altra. En els escapularis de mida més gran tant la imatge del sant com l’oració estan fixades sobre una tela rectangular més gran amb un cosit de petites creuetes amb fil de color lila, mentre que a l’espai de tela blanca que queda hi ha un brodat en forma de ziga-zaga amb més o manco decoració. Tant la part posterior de les dues peces de tela com els flocs de seda que les uneixen són de color morat. En el cas dels escapularis petits de sant Francesc, l’estampa del sant i l’oració, de reduïdes dimensions, van directament cosides amb punt de trau damunt una tela de la mateixa mida i en aquests casos unides les dues peces per un cordonet de seda.

Pel que fa als escapularis carmelites, el de mida més gran té les dues peces de tela de color negre, retallades en forma dentada als costats i només una du la imatge de la mare de Déu del Carme, un brodat de margalides amb fil de seda de colors. L’altra peça no du ni imatge ni oració. Els dos escapularis petits duen una imatge a cada una de les peces, que són de forma pentagonal. En una la mare de Déu del Carme i a l’altra l’escut dels carmelites. En els dos casos, un finíssim brodat a manera de flors amb fils de seda de colors.

L’anomenat “detente”, més que una peça devocional pot ser considerat un amulet; el que pretenia amb la representació brodada del Sagrat Cor de Jesús a l’anvers i l’exhortació “detente enemigo, el Corazón de Jesús está comigo” en el revers, era allunyar el mal de la persona que el duia.

A diferència dels escapularis, que es duien davall el vestit, aquests amulets es duien damunt la roba.

Una variant dels ”detente” són els “detente bala”, o amulets antibales, en els quals es canviava en el verset del revers la paraula “enemigo” per bala: “detente bala, el Corazón de Jesús está conmigo”. Es popularitzaren entre les tropes espanyoles durant les guerres de Filipines i Cuba, i perduraren encara durant la Guerra Civil.

Investigadora: Maria Esperança Nicolau Martínez

Bibiliografía

Bibliografia

Bestard, B. (2013). «Beguins i “tercerols” en la Palma Medieval». Diario de Mallorca (28 juliol).

Llompart, G. (1982). «“Defensius” o detentes de Mallorca». Religiosidad popular. Folklore de Mallorca, folklore de Europa. Fontes Rerum Balearicum. Subsidia; 4. Palma: José de J. Olañeta Editor.

Llompart, G. (1984). «Dos notas de folklore religioso levantino: “ Evangelios de bautizo” y “Peregrinos de representación”». Entre la historia del Arte y el Folklore, Fontes Rerum Balearicum. Miscelánea de estudios II. Palma: Gràfiques Miramar.

Serra de Manresa, V. (1994). «Els terciaris franciscans a l’època moderna (segles XVII i XVIII)». Revista Pedralbes, 14.

Xamena, P.; Riera, F. (1986). Història de l’Esglèsia a Mallorca. Editorial Moll.